GANADORES LIGA SUMA GESTION TRIBUTARIA BANCO FIJO TEMPORADA 2016-2017 CATEGORIA VETERANO: CLUB NÁUTICO OLIVA (FEMENINO) y REAL CLUB NÁUTICO GANDIA (MASCULINO). Aquí os dejamos sus entrevistas
Pregunta. Los dos equipos habéis revalidado el título de Liga, ¿Cuál es el secreto?
Respuesta Veterano Femenino CLUB NÁUTICO OLIVA. El secreto……la constancia y el trabajo en primer lugar. La confianza del equipo desde dentro, en versión núcleo.
Es un grupo consolidado y sólido en cuanto a los retos que se les plantea. Como entrenadora califico el equipo de muy bueno, con el que poder plantear retos y lanzarse a ellos.
Respuesta Veterano Masculino REAL CLUB NÁUTICO GANDIA. Secret no en tenim cap i en cas que en tinguérem un, tampoc el diríem, clar, perquè deixaríem de tindre’l! Els ingredients que fan falta segurament els coneix tot el món, però això no vol dir que siguen fàcils de reunir: constància, capacitat de sacrifici, moltes hores d’entrenament; humiltat i il•lusió per millorar cada dia; entrenadors que, a més d’incidir en l’aspecte físic i tècnic dels remers, comprenguen bé les seues personalitats … Però, sobretot, és necessari tindre un grup humà format per persones que sàpiguen conviure més enllà de l’esport i que es comprometen amb l’equip, que siguen capaces de formar un bloc cohesionat i que estiguen convençudes que la seua força depén d’eixa unió.
P. ¿Cuál ha sido el momento más amargo de la temporada?
R. VF C.N.OLIVA. Por las características del grupo no me atreveria a hablar de momentos amargos, se asumen los triunfos y derrotas casi con la misma filosofía, unos se celebran (mucho) otros se valoran y critican, aprendes con todo y se continua.
Esta temporada tiene una carga emocional adicional, es la última temporada que realiza este equipo en Oliva y con este handicap esta demostrando la calidad y materia prima del que esta formado. Equipo en todo momento, con ganas , con fuerza, con mentalidad deportiva.
Si hay algún momento amargo es ajeno al equipo y la competición,problemas logísticos y organizativos, sin transferencia dentro del bote, y se consiguen entrenamientos serios, con la finalidad clara.
R. VM R.C.N.GANDIA. La veritat és que no hem tingut cap moment especialment dramàtic perquè ha sigut una temporada molt regular quant a resultats i sempre ens hem mogut entre els tres primers llocs … Els records més tristos que ens vénen al cap corresponen a les lesions o malalties de companys que s’han produït pocs dies abans d’una competició, com ha passat enguany en un parell d’ocasions. Són moments delicats, que ens han fet dubtar i que ens han obligat a fer canvis imprevistos. Però la part positiva és que el grup s’ha sabut sobreposar sempre a totes aquestes situacions i ha demostrat la seua solidesa.
P. ¿y el más dulce?
R. VF C.N.OLIVA. Momentos, en Oliva son momentos en plural.
Las sensaciones dulces las tienes después de una buena regata, con el reconocimiento de tus contrincantes, evidentemente con las celebraciones, los resultados…..
Buscamos los momentos dulces en el remo, es la finalidad.
R. VM R.C.N.GANDIA. Òbviament, el de més eufòria es va produir a Altea en la penúltima jornada quan es van publicar els resultats de la nostra victòria. En acabar la nostra mànega, ja sabíem que érem matemàticament campions de lliga perquè havíem superat el RCN de Torrevieja, els nostres rivals directes en la lluita pel títol. Però no estàvem gens contents de com havíem remat (sobretot en el primer llarg) i Rem Dénia havia entrat clarament davant de nosaltres. Finalment l’alegria va ser doble perquè, una vegada aplicades les compensacions, havíem aconseguit l’or per … sis centèsimes de segon!
P. ¿Cómo valoráis el nivel de la competición durante esta temporada?
R. VF C.N.OLIVA. En general no ha estado mal. El planteamiento de retos a inicio de cada temporada son diferentes. La temporada anterior se planteó para empezar con una preparación optima, en esta hemos conseguido aumentar rendimiento y condición física a lo largo de la temporada y poder terminar todo el equipo con condición física para poder afrontar el final de liga Autonomica y campeonato de España.
R. VM R.C.N.GANDIA. És difícil dir si el nivell és més alt que el de l’any passat i en quina mesura. Però tots els que portem molt de temps remant com a veterans sabem que es tracta d’una categoria on el rendiment dels equips no ha parat de progressar i que, per tant, les últimes temporades han sigut les més exigents que es recorden.
P. ¿Es difícil compaginar la competición con el trabajo?
R. VF C.N.OLIVA. Compaginar competición y trabajo, añadiendo además organización familiar, y las distancias desde las que nos desplazamos las componentes del equipo para los entrenamientos es uno de los problemas que afrontamos , solucionamos practicamente día a día y la verdad aveces parece que hagamos magia, y los entrenamientos siempre salen.
R. VM R.C.N.GANDIA. En molts casos sí, clar. Òbviament no tenim els mateixos horaris laborals i és complicat trobar moments que s’adapten a tots els components de l’equip per poder entrenar junts. Alguns de nosaltres s’alcen molt matí cada dia, d’altres tenen torns de vesprada i alguns viatgen contínuament … Aconseguir que tots estiguen entrenant a les 9 de la nit alguns dies a la setmana exigeix una voluntat considerable. Però si a tot açò li afegim les jornades de competició, comprendrem que també resulta difícil fer-ho compatible amb la vida familiar i social: les nostres parelles, els nostres fills, les nostres cases (i fins i tot les nostres amistats!), també formen part de tot este esforç.
P. ¿Cómo afrontáis el Campeonato de España?
R. VF C.N.OLIVA. Entrenamiento, entrenamiento y entrenamiento. Hay que presentarse con la sensación de deber cumplido, lección bien preparada, y cuerpo y mente a punto. Sabemos que los equipos a los que nos enfrentamos estan a lo mismo y que las diferencias están muy ajustadas, hay que conseguir siempre un poco más, esa es muchas veces la diferencia entre el casi y el éxito.
R. VM R.C.N.GANDIA. Amb molta il•lusió, però també amb tranquil•litat. Som conscients que es tracta d’una competició difícil pel nivell dels equips, on tot es decideix en un parell de dies i pràcticament no hi ha marge d’error. En fi, farem el que està en les nostres mans i que és el que hem procurat fer sempre: preparar-nos tan bé com puguem i intentar competir al nostre màxim nivell. Els altres factors ja no depenen de nosaltres.
P. ¿Hay algún equipo al que le tengáis mayor respeto que al resto?
R. VF C.N.OLIVA. Lo del respeto a algún equipo………a muchos!!!!.
Todos se preparan a conciencia para una Liga Autonómica o Campeonato de España. De cara a frantar el Campeonato conocemos a los de la Comunidad Valenciana, y los hay excelentes, grandisimas contrincantes con equipos poderosos, y tenemos información del resto de equipos de otras comunidades por publicaciones y resultados de otras ligas. Toda información es buena y no hace más que aumentar el respeto.
R. VM R.C.N.GANDIA. Tots els equips ens mereixen el mateix respecte, perquè estimem este esport i a tota la gent que, com nosaltres també el practica. Però també faltaríem a la veritat si no diguérem que mantenim una relació de gran cordialitat i admiració mútua amb els companys de REM Dénia, RCN Torrevieja i RCR Alacant, ja que portem uns quants anys competint sanament pels mateixos objectius esportius. Ara, si parlem del campionat d’Espanya i ens atenem a les últimes edicions, Badalona i Málaga portaran també equips molt competitius.
P. ¿Qué consideráis hace a la categoría veterano diferente al resto de categorías?
R. VF C.N.OLIVA. La veterania es un grado, grado que da el punto de objetividad para afrontar el deporte con sus características de forma más seria y serena.
La mayoria llevamos muchos años remando, aprovechando para mejorar, analizar, cambiar y volver a cambiar, nos adaptamos y nos hacemos flexibles a las exigencias del deporte. Y otros tenemos la suerte de poder transmitir y aprovechar que otros se apasionen con lo que nos gusta que es remar, creo que esa es la gran diferencia entre la categoria de veteranos y las demás.
R. VM R.C.N.GANDIA. Les regates de llaüt en la nostra categoria, per les peculiaritats de la distància i la compensació per edat solen ser molt emocionants, amb finals incerts i ajustadíssims. Però el que més ens agradaria destacar ací és l’ambient de camaraderia que regna entre tots els equips de veterans. No sabem si és l’edat, que ens dóna a tots una perspectiva diferent a l’hora d’afrontar la competició. Però la bona qüestió és que, independentment dels resultats, apreciem a tots els contrincants i també ens sentim apreciats per tots ells i això … no té preu!
